salut a toi madawac contente de te revoir c´est mon homme ki va etre content
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
" Baros nobles, ja sia aysso que mot aiam sufert per Jhesu Crist ad essaussar la sancta fe catholical e la gent sarrazina a cofondre, no poyriam tant sostenir per Dieu que fos semblant a la milena part de la sua sancta passio, lo cal escampec lo sieu sancte sanc per so que.ns deliures del poder del diable, suspendutz en la crotz et abeuratz de fel e de viagre, coronatz d´espinas, el costat naffrat, els pes e(t) < e> las mas clavelatz, escopitz en la cara e batutz en las gautas e motz de supplicis suffertatz que espaventabla causa es per ausir e pus per comtar. Donc en per amor d´ayso el aia tantz turmens per nos suffertatz per que.ns guardes de las penas d´ifern e que nos resembes del poder del diable e * que.ns cologara en la sua sancta gloria, en per amor d´aysso devem suffertar per Ihesu Crit eyssaussan la fe catholical e cofonden la gent sarrazina per so que.ns fassa parssoniers dels sieus sanctes delieytz. Et ara es enayshi que el aiudan prepausam ( i)ntrar en Espanha et es ayshi una nobla ciutat que hom apela Narbona et autras motas de sa Espanha que.ns trebalho mot fort ; e, si podiam Narbona penre, senhors, sapiatz que l´intrament d´Espanha seria mot ubertz e las autras ciutatz en la venguda pus leu serian vencudas. E si acosselatz que vays ( fol. 4 v ° ) Narbona anem, sia de part Dieu. Si no, intrem en Spanha et eliget so que pus ne volretz. " E totz crideron en una votz que miels sera primierament vencer Narbona e penre e pueys intrar en Espanha. Et aysso dig Karles demandec de cosselh a papa Leo et al patriarcha et a l´arcevesque Turpi et a Rotlan *. E totz acorderen se al primier cossel e tota la nueyt esteron entorn la ciutat de Carcassona.
L´endema mayti, ausidas las messas, Karles apelec alscus que sabian las carrieras e demandec lor per qual via poyrian anar vays Narbona. Et els disseron que si.s volia poyria anar per via plana o per montanha e trobaria un pauc loc covinent ad ops de cassar, e per aquesta * poyretz anar miels e pus breu. E l´arcevesque Turpi dis : " Senher, per aquesta anem, car donarem nos solas e deport e repausarem nos cassan e prenden las salvazinas dar s´an gaug nostres corsses. Et yeu meteys ab los cassadors < irey> e vos venretz suau am lo senhor papa et ab tota la ost enayshi co.s cove de gran ost. " Et aysso dit, mougro se d´aqui e l´arcevesque Turpi davant els ab les cassadors. E can agro anadas quatre leguas, l´arcevesque Turpi se fo partitz dels cassadors e montec sus un pueg et atrobec aqui un Sarrazi cassan e pres lo e pueys demandec li quins homs era ni de cal loc era. Lo cal li respondec : " Cassador son e de ma cassa vivi e son Sarrazis ( fol. 5 r° ) e ma estaiha es a Peyra Colobra, en un pueg on ha marmetz trops. " E domentre que l´arcevesque parlava amb el vic fum en una valh davant si e demandec al Sarrazi si a nul habitador en aycel loc on era le fum. E.l Sarrazi respondec li que aycela valh avia nom Magra, c´alcus de Narbona li.n avian mes nom, may autres l´apelavan abans Valh Valhica per aysso car passat ha vint ans que set homes an aqui estat paubrament, totz negres e peloses, bestials et ayssi magres que a penas an figura d´omes. E no manio sino milh e favas e cauls et autras herbas salvaias et ad hom no fan ni be ni mal. E car son aytals, per so aycela valh es apelada Valh Magra. Et en lor mayso es lo fum.
L´arcevesque, can ausic aysso, dec se gran gaug e fec gratias a Dieu. Et entretant Karles, layshada la ost en un pla, et amb el Rotlan e.ls dotze pars, arcevesques, avesques, abatz entorn quaranta vengron aqui. E l´arcevesque Turpi comtec lor tot so que.l Sarrazi li avia dig e totz agron gran gaug e feron grans gratias a Dieu. E dis Rotlan a l´arcevesque : " Senher, pus c´ayssi es, anatz la e veiatz si es enayshi. " Et el respondec li : " Totz hi irem. " E comenssero a deyssendre, tiran los cavals per las regnas, car per la mala carrieyra que atrobavan les covenia.n anar a pe. E foron entorn cinc milia a l´intran de la valh.
Mays l´arcevesque Turpi, totz primiers, sols venc a l´abitacol e no vic aqui mays doas mayzone- ( fol. 5 v° ) tas mot paubras et intrec pertot e vic un otatori de costa.l cal atrobec un dels set heremitas, lo qual ac gran paor que a penas ausec gardar l´arcevesque. Mays l´arcevesque demandec ad el ad onor de qual sant era hedeficatz ayscel orator. E l´hermita no li poc respondre mays fe li senhal c´as onor de madona Sancta Maria. Et intrec l´arcevesque am gran gaug e mentre orava girec se a l´hermita e saludec lo en lati. Et el enclinec son cap e respos li : " Lo tot poderos Dieus,filh de la Verges, vos benasigua." E l´arcevesque senhec lo e demandec li si era sols o si avia companhia. Et el repon li : " Depus que crotz faytz en vostra front, mi benasen [e] d´aytal senhal meteys, be puesc parlar am vos d´ayssi enant ayssi com ab crestia e sirvent de Dieu. " Et el dis li : " Be o potz far segurament ; sapias per cert que yeu soy crestias et arcevesques. Et ades, veyras Karles crestias emperador am gran moutesa de crestias. Et ab si es papa Leo e.l patriarcha de Iherusalem, cardenals, arcevesques, avesques, abbatz mays de set cens et Rotlan e totz los dotze pars, dux e comtes e baros motz et autres cavayers e motz homes a pe que liuron lors corsses a tot trebal per eyshaussar la fe crestiana e no temo perilh ni mort. "
E l´hermita, aysso ausit, casec als pes de l´arcevesque ploran e queric li perdo e comenssec sas paraulas a dir : " Senher arcevesque, depus sirvens estz de Dieu et amic, misericordia aias d´aquest pecca- ( fol. 6 r° ) dor e de mos companhos. Sapias certanament que set companhos em e depus que forem ayssi la voluntat de totz fo una. - Hyeu, dis l´arcevesque, ( t)e coman en vertut de sancta obedienssa que diguas de qual linhage estz nadi ni de cal terra et en cal guisa vengutz ayshi. Et el dis li que voluntiers o faria. " Sapias que set em e degu no es de la provintia de l´autre. Hyeu, ey nom Thomas e fuy de Normandia, de la vila c´om apela Roams e son pus vielhs que negun dels autres. L´autre fo de Lombardia, de la ciutat c´om apela Papia, que.ys costa.l flum que a nom Tozin, et es pus nobles que yeu de linhage e de bonas costumas e de scientia et ha nom Ricart. Lo tertz fo d´Ongria, filh del rey d´aquel regne, et ha nom Robert ; la bonesa d´aquel e las costumas lonc seria per comtar. Lo quart es d´Escossia et ha nom Girma, nobles de parentat e de amor e ( de) dilectio en Dieu, segon que nos avem conogut, pus nobles. Lo quint es de Flandres, d´un borc de Sanct Omer per nom, et ha nom Alayra ; la humilitat d´aquel es grans e ( l´)enflamament de l´amor de Sant Sperit le demostra esser pus noble que nulh rey. Lo size es Theotomon e nasc en Coluenha, filh d´un noble baro. Lo seten es de Egiptia provintia, filh d´un noble rey, et ha nom Bertholmieu, entre totz de paciencia e de bonesa pus nobles, et es bos clergues. Mays en qual guisa em ayssi augatz ho.
Scolars eram de Paris ( fol. 6 v° ) e forem companhos prop de quatre ans ; pueys Dieus que.ns spirec de la sua gratia, desamparem totas causas e seguim Jhesu Crist, las terrenals causas coma vils e trespasadoras menespresans, e que suffrissem per el, car per nos suffric tro a la mort ; lo qual a nos per los sieus angils aquest loc essenhec. Ayssi avem estat prop de vint ans, ajustatz a servisi de luy. Ordi e milh avem maniat, cauls et autras herbas salvaias que semenem e reculhim segon que Dieus nos aparelec et ( a)ls aucels del cel et a totas autras creaturas. Leos, orsses et autras totas salvasinas que el bosc atrobem, nos no las encaussem ni elas nos, enans amiguablament an viscut am nos e vivon el bosc et a nos obeseysson, ses mal que no lor fam ni elas a nos. Et enayssi avem viscut entro ara. "
" Thomas, so disx l´arcevesque, faytz venir vostres frayres. -Senher, voluntiers, mays gran paor auran, que salvagges son com las bestias del bosc. " Et adoncx Thomas sonec las campanas et els ausiron las, que eron a Roca Guliera, e comensseron a deyssendre. Can foro costa un loc que a nom le Cortal, ausiron le trampol e.l trincadis que fazia la ost * am las espazas et amb autres ferramens trencan los aybres per far carriera entro al loc on ero los hermitas. Adoncx agron gran paor que fos mortz lor frayre Thomas per Sarrasis que y ( fol. 7 r° ) fosson avengudi. Et adoncx feron gratias a Dieus pregans el que.ls fezes morir ad aytal mort com lor frayre Thomas era mortz e que.ls corones de corona perdurabla. Et apres aysso viron la ost e vengron tost a l´aygua d´Orbio e passeron otra e vengro a lor habitacol e troberon aqui lor frayre Thomas e l´arcevesque. E can intreron, Thomas baysan el saludec los e comtec lor en cal guisa ( li ) era pres ni co eran aqui vengutz aquels crestias. Et els yssament comteron qual paor agron de la mort de Thomas ni de la venguda de la ost ; e ploran de gaug que avian [e] disseron a Thomas : " Pus que Dieus nos ha fayta tanta d´onor que tantz ondratz baros nos ha faytz venir ayssi, covidatz los e donatz lor dels bes que Dieus nos ha donatz. " E Thomas comenssec a rriyre e disx : " Nos non avem for un galh que.ns canta las horas ; en cal guisa poyra bastar a tant(z) baro(s) ? " Et aysso fayt el meteys Karles e.l sant Leo papa e Rotlan e totz los dotze pars e totz los maiorals ayssi com avetz ausit davant * e can viro los hermitas meravelhero.s fort de lor esguardament, tant ero negres. E.l benigne senhor Karles comenssec les humilment a saludar, pueys humilment Leo papa e.ls autres baros. E l´arcevesque Turpi comenssec lor a comtar de mot e mot so que Thomas li avia comtat. Et aysso ausit, Karles e totz los autres, escomaugutz de pietat, ploreron e feron gran lau- ( fol. 7 v° ) sor a Dieu car avian trobatz tantz sants baros ni ( .ls avia ) laysatz venir en ta sancte loc. Leo papa vesens ayssels baros bos vol far son sermo e l´arceve(s)que Turpi pregueg lo que no feses entro l´endema e que cosselhesso a Karles que aqui feses monestier e que y pauses abbat. E.l senhor papa lausec aysso e tota la clercia. E can Karles ac aysso ausit,dis que voluntiers y bastiria e y faria monestier e l´endotaria car be conoysshia que Dieus amava a(i)scels bos baros e que.l loc era sanct.
vous s´y comprenez qqch????
ben dit donc tu en a de la patience pour ecrir mais moi je comprend rien t´es en forme toi
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
Moi aussi jai de la patience pour ecrire!
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
Sinon bah, un ptit salut a tlm! ![]()
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
en Espanha e que era costa Narbona, comandec ad c´aisxi.ls amonestava, disx l´abat a Karles : " Senher, pus que.l monestier avetz fait e.l senhor papa es aysxi e ( fol. 3 r°) Ayssi se conte en cal maniera Karles can ac pres Carcassona co.s partic de la ciutat ni vays cals partz anec e com hedifiquec le monestier de La Grassa, item com conqueric la ciutat de Narbona e d´autres nobles locx.
Can Karles Maynes pres la ciutat de Carcassona, adoncx sofri e pres aqui grans dapnages e motz nobles baros aqui perdec e tant longament aqui stec entro que per lo poder de Nostre Senher vi las tors enclinar en vays la ost. E conog que per la gratia de Dieu la ciutat penria e per son temps pres la e poblec la de gran re de crestias. Et hedifiquec motas glieysas aqui, so es a ssaber de Sant Nazari, < de Sant Serni > , de Sant Johan e de Sant Marcel et un noble baro que avia nom Rogier, bon clergue, aqui pausec per avesque, lo qual sagrec lo sant Leo papa. ( fol. 3 v° )
Aysso fayt lo sant emperayre Karles no volc aqui pus remaner mays *[ad] adomplir lo prepausament de cofondre la gent sarrazina et ashaussar la fe catholical. E adoncx el fe cridar per tota la ciutat que tostz venguesson a Pueg Mari et aqui auria son cosselh vays cals partz yria. Et aqui vengron tostz. E fo aqui lo sant baro papa Leo e la maior partida dels cardenals e.l patriarcha de Iherusalem, l´arcevesque Turpi et autres arcevesques, avesques et abatz, priors e d´autres clergues trops ses nombre. Fo aqui Rotlan, Olivier, Rayniers d´Albespina, Ancelmes de Proys, Angelier *, Estout, filh de Odon, Symfre, Augier Danes, Gayfre, Boves senes barba, le cal fo de Normandia, Engelier que fo de Vascuenha, Salamo de Bretanha e Torestan, frayre de luy, e tostz los dotze pars, dux, comtes, vescomtes, baros, prosomes e gran re d´autres cavayers que seria trop lonc per recomtar. E can foron tostz aiustatz, Karles Maynes trays ad una part l´arcevesque Turpi, demandans ad el cosselh en cal maniera farian ni vays cals partz tenrian primierament. Et el respondec li : " Senher, no es covenabla causa que en tant gran fayt ni entre tantz ondratz baros yeu sols dones a vos cosselh. Mays apelatz lo senhor papa Leo, la patriarcha, los cardenals e.ls arcevesques, los avesques, los abatz, los dotze pars e.ls autres nobles baros et aiatz vostre cosselh am totz aquestz e segon les ditz d´a-( fol. 4 r° ) quels vos vos capdelatz ; ca(r) so que motz prosomes lauzon non deu esser pueys revocat. " Et ayshi fo fayt. Et apelec los totz e requiren lor cosselh Karles comenssec aquesta oraso :
Madawc
t´es con ! Putin , tout ça pour augmenter dans les stats
a toi ! PUTIN , SI LES ANCIENS SY METTENT , ON EST PAS ARRIVES
! *vas prévenir mave* :D
tm
![]()
![]()
orkin
sa etre de l´espagnole ( je croix )
![]()
G drop baranar =)
C koi le meiux pour un pala zealer nl?? comme arme
bah il y a bagne ^^ et brarnar xc´est pas mal je croix
Bonjour,
Un ptit passe passe ici aujourd´hui. Je ne resterai pas toute la journee car j´ai enormement de choses a faire, mais je tenais quand meme a venir vous dire un petit bonjour.
alors une petite question, je me demandais si y´aurais pas quelqu´un qui aurais des informations a propos des saisons ladder, car j´aimerais le savoir la journee meme quand elle recommencera!
MaDaWc! ![]()
all
sa va ? ??
![]()
http://www.tusors.fr.st
j´aime pas les flooders....
quel boulet...